Revista

Actualitat

Opi, passat i present

Des de fa segles, l'opi s'ha considerat un fàrmac. Aquesta substància, extreta de la rosella, també té, però, una cara fosca: Ha estat motiu de guerres, la base econòmica d'estats violents (Afganistan, Birmània o Mèxic) i una addicció per a milions de persones.

Sergi Ramis

Entrevista

Marga Sánchez Romero: "Sembla que les dones només siguem un cos a disposició de la història"

Sí, les dones de la prehistòria també caçaven, pintaven i lluitaven. Però, més enllà de desmentir tòpics, la catedràtica de Prehistòria Marga Sánchez Romero ens explica com i per què elles van quedar fora dels discursos històrics, com van ser invisibilitzades i reduïdes a un estereotip i a un rol que encara són presents avui dia.

Caterina Úbeda (text) / Isabel Permuy (fotografia)

Imatge d'una fàbrica a principis del segle XX

Actualitat

La gestió del temps

Els darrers anys, són moltes les veus que reclamen un canvi de model en la gestió del temps que no estigui centrat únicament en el rendiment econòmic. Empreses i governs comencen a apostar per la jornada laboral de trenta-dues hores setmanals, la implantació del teletreball i altres alternatives que reobren el debat de com ens organitzem la vida.

Genís Casanovas

Inauguració del monument als 'caídos' a l'estadi de les Corts

Reportatges

El règim contra el Barça

Jugadors a l'exili, depurats o sancionats, l'espanyolització del club, la imposició de directius afins al règim... Fruit de la seva la identitat catalana, el club que Manuel Vázquez Montalbán va definir com "l'exèrcit desarmat d'un país amb la identitat esclafada" va viure una repressió ferotge, durant la dictadura. Mentrestant, el Reial Madrid, presidit per Santiago Bernabéu, s'erigia en el club-estat del franquisme.

Ramon Usall

Reportatges

La batalla de Mallorca

L'agost del 1936, les tropes republicanes del general Alberto Bayo van intentar recuperar l'illa gran de les Balears, en mans franquistes des del 19 de juliol. Després de dies de combats, van desistir. Quines van ser les causes de la derrota? Quan s'estan excavant les fosses d'aquella batalla, en visitem els escenaris principals.

Maria Coll (text) / Manuel Aguilera (assessorament)

Reportatges

La revolució haitiana

Haití és avui el país més pobre d'Amèrica, però a finals del segle XVIII era la colònia més pròspera del continent. En aquest estat caribeny, el 1791, va tenir lloc la primera revolta de captius que va culminar amb l'abolició de l'esclavitud i la independència del país.

Alfred Bosch

Reportatges

Pecat bestial: Entre el tabú i la persecució de la Santa Inquisició

El sexe amb animals és un dels darrers grans tabús dels nostres dies. No sempre ha estat així, però sí en la nostra civilització, com a herència de la tradició judeocristiana. El pecat bestial o bestialisme va ser fortament perseguit pel Tribunal de la Santa Inquisició a la Corona d'Aragó, durant els segles moderns, un fenomen que revela alguns casos veritablement sorprenents.

Vicent Baydal

Reportatges

Martin i Osa Johnson: Pioners del documental

Els protagonistes dels treballs fílmics d'aquest matrimoni van ser les tribus caníbals del Pacífic, els caçadors de caps de Borneo i els pigmeus mbuti, al Congo. En els seus viatges, els Johnson van viure desenes d'aventures, que van mostrar a les sales de cinema. Avui se'ls recorda per haver gravat la primera pel·lícula amb so a Àfrica i per haver filmat les primeres imatges aèries de la sabana africana.

Jordi Canal-Soler

L'experiència

Aiguardent, de Catalunya al món

El museu de la Fassina Balanyà, de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), és l'única destil·leria d'aiguardent del segle XIX que es pot visitar a tot Catalunya. El procés de destil·lació que s'hi practicava seguia uns criteris de reciclatge i sostenibilitat exemplars.

Cristina Serret (text) / Enrique Marco (fotografia)

Llibres

Andreu Claret: "El pare va rescatar més de sis-cents catalans dels camps de concentració"

A París érem nosaltres, Andreu Claret, premi Ramon Llull 2023, s'enfronta al repte de novel·lar la vida del seu pare, un fill de rabassaires exiliat que gestiona el circ més gran de França, explota boscos d'Occitània sota l'ocupació de l'Alemanya hitleriana i organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals. Un home amb desenes de vides.

Maria Coll

El conte històric

El conte de la criada i el poeta

Purificació Mascarell, escriptora, crítica literària i professora de Teoria de la Literatura de la Universitat de València, signa el conte històric d'aquest número. El 2022 va guanyar el Premi Lletraferit de Xàtiva per la novel·la Mireia.

Purificació Mascarell (text) / Pep Boatella (il·lustració)