Reportatges

Volia fer carrera a l’Armada naval, però la va acabar fent a l’exèrcit de terra, especialment al Marroc, on va anar amb l’objectiu d’ascendir. A Àfrica, Franco va aconseguir els ascensos que volia i es va forjar una bona imatge pública, la d’un heroi militar que va comandar la Legió, protagonitzant la guerra colonial més bruta

La vigília de Nadal del 1965, en una assemblea del Comitè Olímpic Espanyol convocada amb traïdoria –diversos membres que donaven suport a la candidatura de Barcelona eren a Austràlia–, l’organisme va escollir Madrid com a aspirant a ser la seu dels Jocs del 1972

Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor

A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange

A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana