Reportatges

Amb espasa, armadura i muntura, durant l’edat mitjana, els cavallers van protagonitzar gestes i batalles. Amb el temps, les novel·les de cavalleries i l’imaginari popular els van convertir en herois llegendaris. Però com era realment la vida d’un cavaller? Qui s’amagava rere el casc i l’escut?

El 7 d’octubre del 1926, ara fa cent anys, va néixer, per decret de Primo de Rivera i Alfons XIII, la Festa del Llibre. La iniciativa només va funcionar a Catalunya, on va arrelar immediatament i amb un entusiasme popular extraordinari, i va acabar subvertint les intencions del règim. Repassem aquest fet a través dels mitjans de comunicació de l’època

L’ambre va ser un dels materials més cobejats pels grecs i els romans. Aquesta resina fòssil, considerada un producte de luxe i màgic, travessava Europa, des del Bàltic i fins a la Mediterrània

El 1943, a Bengala, prop de tres milions de persones van morir de gana sota el domini colonial britànic. En plena Segona Guerra Mundial, Londres va requisar transports i reserves d’arròs per dificultar l’avanç japonès i abastir les tropes aliades. La censura va contribuir a ocultar la magnitud de la tragèdia

Francesc Cambó ha estat un dels polítics catalans més importants del segle XX. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts, ministre dues vegades i líder de la Lliga Regionalista. Però, malgrat aquest currículum, quan se celebren cent cinquanta anys del seu naixement, ningú no reivindica la seva figura. Què explica aquest oblit?

El 23 de setembre del 1611, en plena festa major de Tarragona, uns bandolers van irrompre en la processó de Santa Tecla amb un resultat tràgic: quatre morts, diversos ferits i la ciutat immersa en un llarg litigi judicial

Petits brins vermells extrets d’una flor efímera van teixir una de les grans històries econòmiques de la Catalunya medieval. Entre els segles XIV i XV, el safrà va enriquir pagesos, mercaders i institucions, i va convertir el Principat en una potència exportadora de primer ordre

De camí de cabres a gran aparador de luxe. El passeig de Gràcia ha estat, al llarg de gairebé dos segles, un reflex privilegiat de les transformacions socials, econòmiques i urbanes del país. A través dels seus edificis i establiments més emblemàtics, resseguim la història d’un dels eixos més cèlebres d'Europa

Durant dècades, els arqueòlegs han interpretat els jaciments prehistòrics com un reflex directe de l’activitat humana. Però què passa quan llops, guineus o corbs alteren els campaments abandonats? El projecte europeu Scavengers investiga fins a quin punt els carronyaires han modelat el registre arqueològic

Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte

Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia

La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat

En plena Guerra Civil, entre el juliol del 1937 i el març del 1938, una seixantena de bombers catalans van deixar-ho tot per anar a donar un cop de mà als seus companys de Madrid. Rescatem la memòria d’una expedició que havia passat desapercebuda durant noranta anys

Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra

Entre el 1936 i el 1939, un miler de periodistes internacionals van arribar a l'Estat per informar del conflicte. La majoria van situar-se a Barcelona quan el govern de la República s'hi va traslladar. Tots els que hi eren van ser testimoni dels bombardejos, de la gana, dels refugiats que arribaven a milers... Alguns van seguir-los fins a la frontera

Durant la Guerra Civil, d’espies, infiltrats i informadors n’hi va haver a tots dos bàndols. A Barcelona, calia mirar a banda i banda abans de tenir qualsevol conversa. La informació sempre ha estat una arma de guerra i, en aquest punt, el conflicte espanyol no va ser cap excepció

Sirenes, refugis, gana i jocs entre les runes. La Guerra Civil va arrabassar la infantesa a tota una generació de nens catalans, obligats a conviure amb la por i la mort des de ben petits. Noranta anys després, els records encara perduren

Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX

Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país

El periodista Josep Manyé va exiliar-se al Regne Unit al final de la Guerra Civil. Des de Londres va liderar el programa ‘Catalan Programme’, de la British Broadcasting Corporation, un dels referents radiofònics en català del primer franquisme. En un moment de censura i repressió, els catalans s’emocionaven només en sentir la seva veu

Gladiadors, presoners, esclaus, lleons, braus i, fins i tot, elefants. Les fonts textuals i arqueològiques ens expliquen que, durant segles, els amfiteatres romans van ser l’escenari de combats ferotges. Hi havia, però, un espectacle que destacava per sobre dels altres per la seva magnificència: les batalles navals, més conegudes com a 'naumàquies'

El 18 de juny del 2006, la població catalana va aprovar el nou Estatut en referèndum, amb un 73,9% de vots afirmatius. El text definia Catalunya com a nació i reconeixia els símbols principals del país, però, quatre anys després, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals catorze articles i en va modificar la interpretació de vint-i-set

Durant segles, el Gran Canal de la Xina va ser l’eix que va vertebrar l’imperi. Aquesta obra colossal d’enginyeria hidràulica, de més de 1.800 quilòmetres de longitud, és una de les fites més ambicioses de la història mil·lenària del país

La Gran Bretanya no té un himne oficial, però, tradicionalment, se n’ha fet servir un que es canta en esdeveniments esportius i que és propi de la família reial, 'God Save the King', famós arreu del món. El seu origen incert ha donat peu a teories més o menys raonades, i una que defensa les seves arrels franceses guanya les altres per insòlita

El 1914, Antoni Gaudí va impulsar visites a la Sagrada Família adreçades als infants de les institucions benèfiques de la ciutat. Buscaven generar vincles amb aquells que un dia serien els continuadors d’aquesta construcció tan emblemàtica. La documentació d’aquestes visites, fins ara inèdita, es conserva al fons arxivístic del secretari de Gaudí

Avui seria un personatge viral. Els seus reptes es retransmetrien en directe, el seguirien milers de persones i obtindria milions de 'likes'. Exagerat o no, inventat o no, creïble o no, el que explicava Domènec Badia era sempre sorprenent, impressionant i intrigant. Realment va viure la vida que narra a les seves cròniques?

Tot i que l’imperi hitita va ser, durant els segles XVI i XV aC, una de les potències més destacades del Pròxim Orient, sempre ha estat una de les més desconegudes. Només l’ús d’una llengua pròpia, l’aplicació de tècniques innovadores al camp de batalla i els motius de la seva desaparició, han revifat l’interès per aquest imperi

Gràcies a un procés judicial que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, podem reconstruir la història d’una dona humiliada públicament sense haver estat jutjada. El 1607, Paula Gassona, cuinera de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, va ser assotada i expulsada per un delicte que no havia comès

El 1497, a Florència, llibres, quadres i objectes considerats pecaminosos van ser cremats en una gran pira. Amb aquest acte, el dominic Girolamo Savonarola va escenificar la batalla moral que havia iniciat contra els Mèdici i el papat

Amb el beneplàcit i la protecció dels cossos policials i de l’aparell de l’Estat, entre els anys 1975 i 1982, seixanta-tres persones van ser víctimes mortals d’atacs perpetrats per bandes o organitzacions d’ideologia d’ultradreta. Organitzacions com el Batallón Vasco Español, els Guerrilleros de Cristo Rey i Fuerza Nueva

Envair Rússia sempre ha estat, històricament, una mala idea. Qui ho va intentar primer, a l’inici del segle XVIII, va ser Carles XII, rei de Suècia, aleshores una gran potència europea. La seva derrota a la batalla de Poltava no va ser tan sols un contratemps de caràcter militar, sinó l’avís del sorgiment d’un nou poder

L’estiu del 1518, a Estrasburg, centenars de ciutadans es van posar a ballar. Sense música ni cap raó aparent, durant dies es movien de forma convulsa. Diverses persones van morir a causa de l’esforç i el cansament. No era pas el primer cas de coreomania, però sí el més ben documentat

Davant de la costa napolitana, sota l’aigua, hi ha aquesta ciutat romana, destinació vacacional de les elits i dels emperadors Cèsar, August i Neró. Una localitat plena de vil·les esplendoroses i que els pensadors clàssics qualificaven de “depravada” i “enemiga de les noies decents”

Resseguim les desconegudes aventures i desventures del pirata català Pere Gibert, des de l’assalt a la nau estatunidenca Mexican, en aigües del Carib, i la fugida cap a Àfrica per proveir-se d’esclaus, fins al patíbul de Boston, després d’un judici exemplar i una execució que va tancar una era

Va prometre miracles a ull obert i va deixar un rastre de foscor per tot Europa. Autoproclamat “oftalmòleg dels reis”, John Taylor convertia les places en teatres i la cirurgia en espectacle. Entre el carro triomfal i el deliri de les seves proclames en llatí, va operar Bach i Händel amb resultats devastadors

La feina arxivística d’aquest historiador i en dues ocasions abat del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser descomunal. Per compensar tot el que s’havia perdut després del Decret de Nova Planta, va transcriure milers de pergamins i va posar ordre a una quantitat de documentació gegantina, per preservar el llegat medieval del país

La popularització del consum de sucre al llarg del segle XVIII va provocar una epidèmia de càries entre les classes benestants de tot Europa. Els dentistes treien un bon negoci dels queixals picats i els incisius podrits, així com també confeccionant dentadures a partir de dents de persones mortes

Durant més de set-cents anys, aquesta institució va formar part del sistema judicial anglès. Integrat per dones amb alguns coneixements pràctics d’anatomia femenina, tenia la funció de certificar si la condemnada estava embarassada i, per tant, es podia salvar de la pena de mort

Des de fa més de trenta anys, un equip d’arqueòlegs catalans excava de manera continuada el jaciment d’Oxirinc, a Egipte. La darrera campanya ha permès localitzar les tombes 66 i 67, una troballa excepcional que reforça la importància d’aquest enclavament per entendre les pràctiques funeràries i la societat de l’antic Egipte

A principis del segle XX, Citroën va convertir l’aventura en una poderosa eina de màrqueting. Amb expedicions temeràries a través d'Àfrica i Àsia, els seus vehicles van desafiar deserts, selves, muntanyes i conflictes polítics. Aquelles travesses, concebudes per vendre cotxes, van acabar generant un relat èpic

Carles Busquet va lluitar durant tota la vida per aconseguir la proclamació de la Tercera República Espanyola. Aquell propòsit el va portar a combatre en tres exèrcits: el republicà, durant la Guerra Civil, i el francès i l’anglès, en el marc de la Segona Guerra Mundial

Volia fer carrera a l’Armada naval, però la va acabar fent a l’exèrcit de terra, especialment al Marroc, on va anar amb l’objectiu d’ascendir. A Àfrica, Franco va aconseguir els ascensos que volia i es va forjar una bona imatge pública, la d’un heroi militar que va comandar la Legió, protagonitzant la guerra colonial més bruta