Resseguim les desconegudes aventures i desventures del pirata català Pere Gibert, des de l’assalt a la nau estatunidenca Mexican, en aigües del Carib, i la fugida cap a Àfrica per proveir-se d’esclaus, fins al patíbul de Boston, després d’un judici exemplar i una execució que va tancar una era
Davant de la costa napolitana, sota l’aigua, hi ha aquesta ciutat romana, destinació vacacional de les elits i dels emperadors Cèsar, August i Neró. Una localitat plena de vil·les esplendoroses i que els pensadors clàssics qualificaven de “depravada” i “enemiga de les noies decents”
El 26 d’abril del 1986, el reactor de la central nuclear d’aquesta ciutat ucraïnesa va explotar. Les autoritats soviètiques no van advertir adequadament la població i milers de persones van morir. Quatre dècades més tard, només la fauna, aliena a l’ocupació russa, ha tornat a la zona
Aquest 2026, farà seixanta anys que Raimon va pujar a l’escenari de l'Olympia i va fer sentir el català en un dels grans temples de la música internacional. Revivim amb ell un dels moments culminants d’una trajectòria intensíssima que Miquel Alberola recupera al llibre ‘Raimon. Aquest jo que jo soc’ (Ara Llibres)
Visitem el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per descobrir el procés d’intervenció del 'Directorium inquisitorum', un manuscrit del segle XV procedent de l’Arxiu Diocesà de Tortosa que va ser malmès pel foc, per l’aigua i pel pas del temps
Resseguim les desconegudes aventures i desventures del pirata català Pere Gibert, des de l’assalt a la nau estatunidenca Mexican, en aigües del Carib, i la fugida cap a Àfrica per proveir-se d’esclaus, fins al patíbul de Boston, després d’un judici exemplar i una execució que va tancar una era
L’estiu del 1518, a Estrasburg, centenars de ciutadans es van posar a ballar. Sense música ni cap raó aparent, durant dies es movien de forma convulsa. Diverses persones van morir a causa de l’esforç i el cansament. No era pas el primer cas de coreomania, però sí el més ben documentat
Va prometre miracles a ull obert i va deixar un rastre de foscor per tot Europa. Autoproclamat “oftalmòleg dels reis”, John Taylor convertia les places en teatres i la cirurgia en espectacle. Entre el carro triomfal i el deliri de les seves proclames en llatí, va operar Bach i Händel amb resultats devastadors
Envair Rússia sempre ha estat, històricament, una mala idea. Qui ho va intentar primer, a l’inici del segle XVIII, va ser Carles XII, rei de Suècia, aleshores una gran potència europea. La seva derrota a la batalla de Poltava no va ser tan sols un contratemps de caràcter militar, sinó l’avís del sorgiment d’un nou poder
Amb el beneplàcit i la protecció dels cossos policials i de l’aparell de l’Estat, entre els anys 1975 i 1982, seixanta-tres persones van ser víctimes mortals d’atacs perpetrats per bandes o organitzacions d’ideologia d’ultradreta. Organitzacions com el Batallón Vasco Español, els Guerrilleros de Cristo Rey i Fuerza Nueva
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Per poder escriure aquest llibre, el periodista Sergi Ramis ha hagut d’assistir a més d’una vintena de misses, un rosari i sis processons. A més, ha agraït no tenir aversió a les restes òssies, perquè, encara que de relíquies n’hi ha de tota mena, des de fragments de creus fins a cabells o gotes de sang, no cada dia pots tocar el crani d’un màrtir
L’aventurer català Ramon de Clairac, per ordre del virrei espanyol de Rio de la Plata, va intentar localitzar sense sort aquesta terra misteriosa que apareixia a centenars de mapes anglesos