El 1966, Mao Zedong posava en marxa una gran campanya per acostar la ideologia comunista a les masses. La Revolució Cultural va suposar una dura repressió contra els opositors, sobretot els intel·lectuals
El 1914, Antoni Gaudí va impulsar visites a la Sagrada Família adreçades als infants de les institucions benèfiques de la ciutat. Buscaven generar vincles amb aquells que un dia serien els continuadors d’aquesta construcció tan emblemàtica. La documentació d’aquestes visites, fins ara inèdita, es conserva al fons arxivístic del secretari de Gaudí
L’alpinista japonesa Junko Tabei va trencar tabús, normes i esquemes i, a mitjans dels anys setanta, es va convertir en la primera dona que va pujar al sostre del món
Escriptora, activista i intel·lectual compromesa, Capmany va ser una de les veus clau del feminisme català. El 1976 va presidir les primeres Jornades Catalanes de la Dona
Albert Velasco afirma que el de Sixena és un cas en què el patrimoni i la política s’han barrejat. Aquella obra pictòrica impressionant que es va crear al segle XII amb una voluntat política va patir un foc, l’any 1936, que encara crema. En parlem amb Velasco, doctor en Història de l’Art
Actualment, a Catalunya encara hi ha més de 128.000 cobertes de fibrociment, un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant. Aquest mineral, perjudicial per a la salut, es va fer servir molt entre els anys 1950 i 1990. Després de dècades de lluita, el Govern espanyol ha aprovat un fons de compensació per a les víctimes d’aquest material
El proteccionisme, una forma de protegir els mercats interiors que molts països han utilitzat al llarg de la història, ha tornat amb força, i el president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha convertit en el seu abanderat principal. Quines conseqüències tindrà aquesta nova tendència? Podem donar per acabada la globalització?
El 1914, Antoni Gaudí va impulsar visites a la Sagrada Família adreçades als infants de les institucions benèfiques de la ciutat. Buscaven generar vincles amb aquells que un dia serien els continuadors d’aquesta construcció tan emblemàtica. La documentació d’aquestes visites, fins ara inèdita, es conserva al fons arxivístic del secretari de Gaudí
Tot i que l’imperi hitita va ser, durant els segles XVI i XV aC, una de les potències més destacades del Pròxim Orient, sempre ha estat una de les més desconegudes. Només l’ús d’una llengua pròpia, l’aplicació de tècniques innovadores al camp de batalla i els motius de la seva desaparició, han revifat l’interès per aquest imperi
El 1497, a Florència, llibres, quadres i objectes considerats pecaminosos van ser cremats en una gran pira. Amb aquest acte, el dominic Girolamo dSavonarola va escenificar la batalla moral que havia iniciat contra els Mèdici i el papat
Gràcies a un procés judicial que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, podem reconstruir la història d’una dona humiliada públicament sense haver estat jutjada. El 1607, Paula Gassona, cuinera de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, va ser assotada i expulsada per un delicte que no havia comès
Avui seria un personatge viral. Els seus reptes es retransmetrien en directe iel seguirien milers de persones i obtindria milions de 'likes'. Exagerat o no, inventat o no, creïble o no, el que explicava Domènec Badia era sempre sorprenent, impressionant i intrigant. Realment va viure la vida que narr a les seves cròniques?
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
El 7 de novembre del 1893, una bomba va esclatar al Gran Teatre del Liceu i va provocar vint morts. L’historiador i periodista Èric Lluent defensa que aquell atemptat no va ser només un episodi tràgic de la història de Barcelona, sinó el punt d’inflexió que marca el naixement del terrorisme modern indiscriminat
Com un mirall simètric, Berta Jardí confronta les vides d'Isabel Llorach i Emile Flöge, ambdues pintades per Ramon Casas i Gustav Klimt, respectivament